Em vaig llicenciar en Psicologia ja fa 25 anys. Em sembla proper i llunyà alhora.

Proper perquè segueixo amb la il.lusió i la passió per la meva feina. Disfruto quan treballo i disfruto quan continuo aprenent. Cuido de mantenir viva aquesta il.lusió, les ganes de seguir avançant i aprenent. 

L’elecció de la meva professió va ser vocacional, des de petita volia dedicar-me a ajudar la gent. Avui en dia la paraula ajudar em sembla agosarada tal com l’entenia llavors. Pensava en trobar una feina on poder donar als altres el que em semblava que els faria feliços.  A dia d’avui entenc l’ajuda com posar al servei de les persones tot el meu coneixment teòric, tècnic, personal per acompanyar-les en el algun moment de la seva vida. Ofereixo un espai respectuós, comprensiu, compassiu, sense judicis, mentre busquem noves comprensions que permetin avançar. .Jo no sé què necessita cada persona, per això camino al seu costat atenta al que em mostra per poder-ho retornar amb la intenció d’ajudar a trobar la millor solució per ella mateixa.

M’agrada oferir un espai que sigui com un Refugi, és a dir, un lloc  on poder-se aixoplugar una estona, un lloc on protegir-se de possibles «perills». Quan necessitem suport psicològic connectem amb la nostra vulnerabilitat, inseguretat, por, per això sé que és important oferir un espai de confiança i seguretat on explorar el que estem vivint.

Hi ha una definició ecològica de refugi que m’agrada molt per expressar aquesta idea. S’ha comprovat que els llocs on hi ha bons refugis augmenta la població i diversitat d’animals, com per exemple les barreres de corall. Són espais de seguretat on els animals poden acudir quan senten que s’aproxima un canvi en la seva vida i cal desenvolupar noves adaptacions. Així doncs, de vegades és necessari resguardar-se en els moments en que ens sentim fràgils, perdudes o sense recursos. Estar en el refugi dóna l’oportunitat de baixar les defenses per connectar amb el que ens està passant i donar-nos l’espai i el temps necessaris per recuperar-nos.